Han passat cinc anys des dels primers alliberaments d'exemplars. Per això, considerem necessari oferir un balanç fidel al que ha succeït fins a dia d'avui, exposat de manera gràfica i concisa, perquè qualsevol persona pugui, ràpidament, fer-se una idea clara del que s'ha aconseguit. I del que resta per aconseguir!
Han estat cinc anys intensos, com en una contrarellotge en la qual els voltors negres han demostrat sobradament la seva capacitat per adaptar-se en el mateix hàbitat pirinenc del qual van desaparèixer, ja fa més d'un segle.
Fotos: Marc Galvez. voltornegrepirineus.blogspot.com.es
Però no oblidem que ha estat l'acció humana que els ha retornat a la seva llar, igual que va ser l'acció humana que els va fer fora en el passat. Així doncs, sense l'esforç de recuperació, cessió, aclimatació, alliberament i seguiment diari dels exemplars reintroduïts, la imatge incandescent de les quatre espècies d'aus necròfagues europees compartint l'aliment en aquestes muntanyes frontereres hauria quedat relegada als llimbs.
O, en el millor dels casos, ho haguessin contemplat els nostres rebesnéts.
Aquesta és, sens dubte, la primera fita aconseguida pel projecte. I són poques les comarques continentals que tenen el privilegi de tenir l'opció de veure coincidir en un mateix punt geogràfic i temporal el trencalòs, voltor negre, voltor comú i l'aufrany.
Al Prepirineu de Lleida, gràcies a aquest projecte de reintroducció, no solament es produeix aquesta coincidència puntual, sinó que les quatre espècies es reprodueixen i comparteixen el mateix espai.
La segona fita és haver aconseguit que el voltor negre es reprodueixi en llibertat dins d'aquestes muntanyes, tot just tres anys després d'haver començat els alliberaments dels primers exemplars, amb tres polls que ja han volat dins de la colònia.
La tercera, que s'incrementi de manera exponencial el flux de voltors negres a través de la serralada pirinenca, comunicant les joves colònies franceses (Cévennes, Baronnies) amb les colònies tradicionals del SW ibèric.
La quarta que, arran d'aquest intercanvi, s'hagin fixat en l'incipient nucli pirinenc exemplars exògens.
¿La cinquena? Seria, sense cap dubte, aconseguir una segona generació d'exemplars nascuts dins de la colònia.
En finalitzar el 2012, aquesta compta ja amb cinc parelles en edat reproductora i un total de 20 exemplars. En els propers anys s'haurien de duplicar aquestes dades, si volem assegurar la viabilitat del nucli pirinenc, a mig i llarg termini. Quin és el principal fre per aconseguir-ho? El nombre insuficient dels voltors negres cedits per aclimatar i alliberar a l'àrea de reintroducció. Aquest ha estat el problema que ha frenat el programa, ja que les previsions inicials eren disposar d'entre 10-12 exemplars anuals que han quedat reduïts a 6 (38 del total).
Què o qui ha fet possible que, a pesar de la baixa disponibilitat de voltors negres, s'hagin aconseguit aquests resultats? D’una banda, la capacitat natural d'una espècie com el voltor negre per recolonitzar antigues àrees de distribució. I, d’una altra, la constància i el saber fer d'una sèrie d'entitats públiques i privades que, deixant a un costat les seves discrepàncies, s'han centrat en el més important, que era i és, recuperar el voltor negre com a espècie nidificant al Pirineu.
Per això, volem donar les gràcies a la Generalitat de Catalunya i a la Fundació Catalunya-La Pedrera, promotors del programa. A GREFA i Trenca, entitats encarregades de la recuperació, control sanitari, aclimatació, alliberament, alimentació i seguiment dels exemplars. A REE, pel seu patrocini que ha permès el marcatge amb emissors terrestres i satelitals-GPS. A les C.C.A.A. d'Extremadura, València, Astúries, Castella-la Manxa i Madrid per la cessió d'exemplars ingressats en centres de recuperació (en especial al CR de los Hornos, Cáceres, origen de les 2/3 parts dels exemplars). A Modesto i la brigada de la RNC de Boumort, pel seu suport en les diverses tasques realitzades. A Víctor, especialista en marcatges del MAGRAMA i a totes les persones físiques i jurídiques que han entès la importància ecològica d'aquesta iniciativa i li han donat suport, en públic o en privat.
Equip de treball de Boumort-Alinyà